La vida de les arts gràfiques a Igualada comença l’any 1832 amb la instal·lació de la primera impremta a la ciutat. La producció dels diferents tallers que va tenir la ciutat, en el període que analitzo, va estar sempre encarada a cobrir les necessitats d’entitats, institucions i particulars de l’àmbit local.
No hi han impresos que hagin tingut una projecció exterior, potser algun es va fer per cobrir necessitats de poblacions veïnes. També la ciutat no va tenir grans elements gràfics d’autors i de impremtes foranies. En aquest període el material és divers i abasta una gamma extensa de tipus d’impresos. Els primers daten del final del segle XIX, tot i que la majoria són del segle XX entre 1900 fins a 1930.
Aquests anys es poden fragmentar en diverses etapes. La primera va des de finals del XIX fins a principis del segle XX. Una segona que abastaria els primers anys del segle XX fins els anys vint i una tercera a partir d’aquest segon període fins els anys trenta.
La primera etapa la classificaríem com a inicial, s’hi troben els primers detalls que la majoria de vegades són la utilització de tipografies de formes arrodonides i formats allargats. La segona etapa és la més àmplia i és on tenim els exemplars més significatius i també hi ha la presència d’autors destacats dins el panorama català. L’última etapa representa la pervivència de certes decoracions que es van repetint quasi de forma accidental.
De totes maneres cal tenir present, en aquells anys, la influència i la decisió de l’impressor per triar les tipografies, orles i il·lustracions que havien d’anar a l’imprès. Era ell qui segurament el que acabava decidint.
Segons Eliseo Trenc el modernisme en general va del 1885 al 1910, les arts gràfiques de 1896 al 1906 i el noucentisme començà el 1911. Fent la comparativa amb el què passa a Igualada es pot veure com inicialment hi ha una certa coincidència en els temps pel que fa al corrent en general, però després a Igualada la inèrcia porta a una perdurabilitat del moviment, mentre que Barcelona hi ha un canvi de cicle.
Per últim, recordar, que tot l’anàlisi el faig a partir del material que s’ha conservat en arxius, biblioteques i alguna col·lecció particular. Aquest fet produeix un biaix important alhora de veure la importància que l’estil va tenir en les diferents entitats, institucions o particulars. La política de conservació d’arxius i les possibilitats de recerca en el camp privat marca el resultat final.