| Naixement: 1858 (Igualada) |
| Mort: 1922(Barcelona) |
| Especialitat: Escultor |
Biografia[1]
De petit es trasllada a Barcelona amb la seva família, on es forma a l’Escola de Belles Arts. Més tard es trasllada a París per estudiar escultura i esdevé un dels escultors emmarcats entre el realisme i el modernisme. Realitzà una obra abundant amb diverses temàtiques però principalment les escultures d’animals i també escultures funeràries per encàrrec. L’any 1911 fou nomenat professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Va participar en exposicions tant d’àmbit estatal com internacional on obtingué diversos premis com la tercera medalla a l’Exposició Universal de 1888, la segona medalla en l’exposició de Belles Arts de Barcelona en els anys 1892, 1896 i 1907. També va obtenir medalla a les exposicions de Madrid dels anys 1899 i 1906 i medalla d’or a Viena l’any 1904.
Entre les seves obres destaquem el primer misteri de dolor del rosari de Montserrat, el monument al poeta Cabanyes a Vilanova i la Geltrú i diverses fonts a Barcelona. A Igualada té dues escultures una l’Hèrcules de la plaça del Pilar i l’altra el Prometeu encadenat de la plaça de Sant Miquel.
Decoracions modernistes a Igualada
1900 – Ateneu Igualadí – Carrer de Sant Pau, 9 – Decoració del Teatre junt amb Salvador Alarma i Tastàs – (decoració 2)
Comentari a l’obra
Segons la documentació sabem que va participar en la decoració del primer teatre de L’Ateneu Igualadí, tot i que no queda clar què hi va fer. Cal dir que tot i que de molt petit va marxar a Barcelona sempre va tenir un lligam fort amb Igualada col·laborant en diverses iniciatives culturals com l’exposició de l’any 1907[2] i la del Centenari de la Batalla del Bruc l’any 1908. Els lligams amb la ciutat sembla que va ser per mitjà de l’Ateneu Igualadí.
Tonar ⏎ 3.2. Autors que intervenen en les decoracions modernistes
[1] Biografia extreta de: RITMES – Josep Campeny Santamaria. Catàleg de l’exposició. Textos: Lídia Català i Bover, Salvador Oliva i March. Museu de la pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Igualada, 2020; Maria Antònia Bisbal i Sendra, -Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d’Igualadins. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, 1986. p. 43