CAL CAPELL-Antoni Capell i Balañà – Carrer Nou, 15
| Any: 1917[1] – 1918[2] (veure plànols) |
| Tipus de intervenció: Decoració general ( Portal, escala, tribuna, etc.) |
| Industries i artesans que intervenen en la construcció[3]: Herreria y Construcciones Juan Torras (BCN) (Claraboia i tribuna); Daniel Pérez (Marbrista); Taller Cerrajeria Enrique Campany (BCN); Andrés Bis (Vidres-Barcelona); Pedro Busquets i Pons-Taller de Carpinteria y ebenisteria (Igualada Rambla de Sant Isidre, 9); Casa Simó (Rajoles -Tribuna); Escofet (Rajoles de la casa en general) |
| Arquitecte: Ignasi Colomer i Oms |
Descripció
La decoració d’Ignasi Colomer i Oms en la casa de Cal Capell va consistir en una remodelació integral de tot l’edifici, tal com es pot deduir de l’extensa correspondència que encara es conserva[4]. De totes maneres després de la última rehabilitació que es va fer per convertir la casa en diversos habitatges, de la decoració de l’any 1917 sols es conserva el portal, l’escala i la tribuna.
El portal, té un primer espai, on hi havia un sostre pintat [5] de tipus floral asimètric, i uns esgrafiats geomètrics a les parets. D’aquest espai es passa a un espai entremig per mitja d’un arc asalmerat que a cada cantó, a l’alçada de l’imposta, hi té una llegenda, que en el cantó esquerra posa AVE MARIA[6] i al dret PURISIMA.
En el segon espai a la paret hi havia uns esgrafiats geomètrics i els llums (actualment al cantó dret). En aquest espai hi ha l’inici de l’escala. L’inici de la barana de l’escala comença amb una columna truncada de marbre de gust classicista.
El tercer espai té l’escala que puja arrambada per la paret de l’esquerra fins a la porta del primer pis. En el buit de l’escala hi ha un pou. Aquesta zona esta coberta per una claraboia d’estructura de ferro.
Per accedeix a aquest espai cobert es fa passant per sota d’uns arcs asalmerats suportats per una parella de columnes amb uns capitells que recorden els jònics. En el punt de confluència dels dos arcs hi ha l’any de l’acabament de l’obra: “1918”.
L’estructura general de tota aquesta decoració té, volgudament, una semblança amb la casa Macaya. En una carta datada el febrer de 1917, moment en que s’estava construint, el propietari diu a Ignasi Colomer que, amb la seva dona han decidit que el pati estigui tot cobert “a l’estilo de la casa Macaya”[7].
Les obertures, que donen llum a les estances, estan aparellades i resoltes amb llindes esglaonades, en els bancals tenen esgrafiats geomètrics.
També en aquesta part trobem els ferros. Les reixes i les baranes, són també geomètriques i recorden les dissenyades per Gaudí.
L’altre element a destacar és la tribuna situada a la façana. Té una estructura de ferro i està decorada amb vidrieres emplomades de colors suaus amb esquemes geomètrics. Els arcs de les finestres, fan conjunt amb els del portal i són també asalmerats. Està sustentada per dues cartel·les esglaonades.
Els terres de la casa estava fet de rajola hidràulica de la casa Escofet de Barcelona.
Valoració
Aquesta decoració té una concepció global unitària al respondre a un sol projecte, aquest fet la fa una de les més important de la ciutat, sobretot per la tribuna.
Bibliografia
-Anoia, L’, Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya–Departament de Cultura. Barcelona, 1997
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-L’eixample i les foristeries. Volum 2. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1996
-Miret i Solé, Ma. Teresa-Marta Vives i Sabaté, L’Arquitecte Colomer, Ignasi Colomer i Oms (1878-1967) (Catàleg de l’exposició). Igualada, 2008
Per veure més fotografies ► Cal Capell-Antoni Capell Balañà – Interiorismes(fotografies)
Passar a ► decoració 20
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] ACAN-AMI, Expedient d’Obres 38/1917. Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada
[2] Any que consta esgrafiat en l’portal.
[3] Tots aquest proveïdors es trben en la documentació del projecte que es conserva ACAN – Fons Ignasi Colomer i Oms – núm. 88.
[4] ACAN – Fons Ignasi Colomer i Oms – núm. 88.
[5] El sostre pintat va desaparèixer al fer l’última reforma. Es pot veure una fotografia a Maria Dolores del Castillo Álvarez-Cedrón. Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000. p. 103.
[6] La paraula “Maria” està representada per l’anagrama del “Sant Nom de Maria”.
[7] ACAN – Fons Ignasi Colomer i Oms. núm. 88