CAL FONT-Ignasi Font – Carrer del Clos, 39-41
| Any: 1906[1] |
| Tipus de intervenció: Decoració general (Sostres i terres hidràulics) |
| Pintor: Josep Galtés i Cardús[2] |
Història[3]
La fàbrica de Cal Font va ser creada l’any 1856 al carrer de Sant Ferran, uns anys més tard es traslladar a l’espai que avui és una plaça que porta el seu nom “Cal Font”. Va ser una de les fàbriques més gran de teles de matalàs, que hi havia a Igualada, que va arribar a tenir (1953) 816 treballadors y 508 telers. La decoració modernista es trobava a la casa dels propietaris situada al carrer del Clos al costat de la fàbrica.
De l’antic edifici es conserva solament la façana[4] projectada l’any 1906 pel mestre d’obres Pau Riera i Galtés. La part modernista es trobava a l’interior del habitatge. L’edifici va ser enderrocar i l’any 2017 es van construir uns nous habitatges.
Descripció
L’habitatge de Cal Font conservava fins el seu enderroc unes decoracions modernista de sostres, terres i parets [5]. Tenim constància de diverses habitacions que conservaven la decoració original modernista i també d’altres parts de la casa que conservaven altres decoracions de l’estil [6].
Bàsicament la decoració era floral amb diferents formats, tot i que també hi havia figures humanes. Els sostres s’atribueixen a Josep Galtés i Cardús.
En una de les habitacions hi havia la representació d’un roser florit de color rosa i dos puttis d’ales translúcides arreglant una garlanda. En l’angle que fa el sostre amb la paret, amb tomb rodó, hi havia una safena de relleu de guix policromada que va repetint un esquema de fulles i flors entrelligant-se. L’arramblador de l’habitació, en la seva part superior, repetia un grup vegetal centrat amb una flor blanca.
Una altra de les habitacions tenia el sostre decorat amb un relleu floral circular amb flors de color blanc amb el centre daurat. Estaven escampades sobre una anella pintada al sostre de color verd. En el centre de l’anella hi havia una decoració plana i simètrica amb les fulles i les tiges ondulades rematades per poms de flors. El lloc d’on penjava la llum era un atapeït buquet de flors, de la mateixa tipologia que a la resta del sostre. La mateixa flor i ramatge recorria, perimetralment, la part superior de les parets de l’habitació, com una sanefa. A part de les flors en la resta de la decoració predominava el verd i el lila.
Una altra habitació en el sostre hi havia una decoració floral molt geomètrica localitzada en el centre en forma de creu amb colors blaus i roses.
A més aquetes habitacions també n’hi havia altres molt més perjudicades pel pas del temps, en las que s’hi podien endevinar decoracions florals.
Valoració
La decoració de Cal Font, d’haver-se conservat, seria una de les més representatives del modernisme igualadí, amb una riquesa de formes i característiques que incorporaven tendències tant d’art nouveau com del secessionisme vienès.
Bibliografia
-Castillo Álvarez-Cedrón, María Dolores del, Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000.
-Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Galtés i Lliró, Maria del Carme, Josep Galtés i Cardús (1877-1932) Pinzellades de la vida de l’artista. “Revista d’Igualada”. Anoia Abril de 2012. n. 40
-Galtés i Lliró, Maria del Carme. Josep Galtés i Cardús: El Modernisme a Igualada. “El Cercle”. Època III Barcelona 1 de juny de 2010. n.4
Per veure més fotografies ►Cal Font-Ignasi Font – Interiorisme (fotogragies)
Passar a ► decoració 14
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] María Dolores del Castillo Álvarez-Cedrón. Cent obres modernistes d’Igualada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Ajuntament d’Igualada. Igualada, 2000. p. 79-81.
[2] Maria del Carme Galtés i Lliró. Josep Galtés i Cardús (1877-1932) Pinzellades de la vida de l’artista. “Revista d’Igualada”. Anoia Abril de 2012. n. 40 – Maria del Carme Galtés i Lliró, Josep Galtés i Cardús: El Modernisme a Igualada. “El Cercle”. Època III Barcelona 1 de juny de 2010. n.4.
[3] Antoni Dalmau, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020. p. 78-79 i 111
[4] La Façana era la única part que en fer el catàleg es va preservar, per tant està inclosa dins el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada.
[5] Els sostres i els terres actualment es trobem al magatzems de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.
[6] La documentació gràfica es conserva gràcies a Rosa Junyent.