ESGLÉSIA DE SANTA MARIA – BAPTISTERI – Plaça del Bruc
| Any de la construcció: 1904 – Any de la restauració: 1965 |
| Tipus de intervenció: Decoració del baptisteri |
| Arquitecte que fa la construcció: Ignasi Colomer i Oms – La restauració de l’any 1965 a càrrec : Miquel Llacuna i Alemany |
| Intervenen en la restauració : Josep Brunet (forjador), Bronces de Arte X. Corberó |
Història
En baptisteri de Santa Maria està situat en el primer altar entrant a l’esquerra de la nau de l’església. L’any 1904 el rector de Santa Maria Lluís Casadesús, que havia tingut llegat, va encarregar el seu arranjament a Ignasi Colomer i Oms. Per fer aquest baptisteri es va treure un altar dedicat al Ecce-Homo que va ser traslladat a l’església del Roser[1].
Descripció
Ignasi Colomer i Oms, en el seu catàleg de projectes fa una descripció de la intervenció que literalment diu: “El projecte va comprendre la reforma del lloc el antic altar (Ecce Homo) enderrocant una paret del fons que l’enxiquia, per a dar pas a una escala antiga del chor inutilitzada que també s’enderrocà, donant així al Baptisteri la mateixa capacitat en planta que tenen les altres capelles laterals; obertura del finestral en la paret dels fons i vidriera per a dit finestral; mobiliari complet del Baptisteri i decorat del mateix.
El tema de la vidriera es el bateig de Jesús per S. Joan en el riu Jordà, quadre que ha de figurar en tots els Baptisteris. Està posat en forma de medalló orlat d’estrelles sobre la creu de la redemció enrogida per la Sang derramada per l’Anyell Diví en mèrits de la qual som incorporats a la Santa Església de Crist, fent-nos hereus del Cel; i en la part superior hi campeja l’anagrama de Christus principi i fi de totes les coses; “Alfa” et “Omega”[2].
El decorat de les parets i volta es fet amb estucs al foc. La clau de volta porta l’Anyell sobre’l llibre dels set segell i al voltant els símbols dels quatre evangelistes. En les parts altes de les parets laterals hi figuran escuts d’Igualada i del Dr. Torras i Bages, Bisbe de Vich en la època de la construcció que’ns ocupa. Sota dits escuts en forma de fris volta tot el Baptisteri la inscripció llatina “Quicumque enim in Christo baptiza ti estis Crhistum induistes (epístola S, Pau als Galates Cap. III, v.27). Completa la decoració de les parets una làpida de marbre d’Itàlia sota’l finestral, amb inscripció llatina explicant el llegat per a la construcció del Baptisteri.
El mobiliari consta d’un cobertor de fusta de la pica baptismal de marbre blanc (aquesta es la mateixa que tenian, modificada en alguns detalls); un armari- escriptori i tamboret per fer les inscripcions dels nou-batejats i per a guardar els utensilis que serveixen per a la ceremonia. En la part superior dels mobles hi ha la inscripció “Pax Tibi”, salutació que dirigeix el sacerdot al nou-batejat, i sobre la tapa del escriptori hi ha tres motius d’esculptura; al mitx un llibre en blanc, sols amb la primera lletra sobre la primera plana, i a una i altra part una creu i una corona, indicant que el que en merits de la creu comensa a viure la vida de la gracia indicada per la primera plana del llibre, rebrà el premi de la corona de la gloria si logra omplir tot el llibre de la seva vida d’actes conformes a la lley de Deu de qui’s fa fill per mitjà dels Sagrament del Baptisme. Els demés plafons del armari estan adornats amb pergamins desenrollats, que simbolitzan les actes d’inscripcions dels nou-batejats.
Y per últim un banc amb espatllera alta i cornisa superior sota de la que va com fentli de doseer una creu pelada i una i altre banda un fris d’esculptura fet amb rames de pomera en memòria del arbre dels Paradís per l’abús de quin fruit va aparèixer al mon el primer pecat amb el que som marcats com amb un estigma de maledicció al venir al mon i que per mitxà del Sant Baptisma quedem nets de dita culpa original e incorporats a la gracia. Enroscada en dites rames va una cinta amb la inscripció llatina “ Docete omnes gentes baptizantes eos in nomine Patris, et Filii et Spiritus Santi”. Aquetes tres últimes paraules van aislades i distribuïdes de dalt a baix en el tres plafons que forma la espatllera del banc en memòria de les Tres Persones de la Stima Trinitat. També fan alusió a les mateixes Persones, els Triangles equilàters dintre del cercle símbol d’un sol Deu infinit, que’s veuen gravats en la faixa del cobertor de la pica baptismal”.
De tota aquesta decoració que descriu Ignasi Colomer, actualment, trobem encara els estucats grisos sobre fons blanc; els escrits a les parets; la volta amb una decoració estrellada amb la representació dels quatre evangelistes; els escuts i la pica.
Com a conseqüència de la Guerra Civil del 1936-1939 es va destruir el mobiliari i la tapa de la pica. D’aquesta última se’n conserven els dissenys i una fotografia. La tapa era de fusta, tenia forma de piràmide trucada de planta octogonal. Les cares estaven treballades amb una decoració floral. Es coronava amb un templet, de creu grega, d’estil gòtic amb un pinacle en el centre del creuer que donava al conjunt un sentit ascendent.
Valoració
Aquesta decoració pertany a un període inicial en la trajectòria d’Ignasi Colomer, recordem que el fa quan encara no havia acabat la carrera. Aporta al conjunt de les decoracions d’Igualada elements de tipus simbòlic i gotitzants.
Bibliografia
-Ball i Mateu, Miquel, Senyora i Majora de la ciutat. Ajuntament d’Igualada, Igualada 1990
– Dalmau, Antoni, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada – Nomenclàtor i història. Revista Igualada, Igualada, 2020.
-Fernàndez i Subirana, Marcial, Visita a la Basílica de Santa Maria d’Igualada. Fundació Sant Crist d’Igualada, Igualada, 1992
-Llacuna i Ortínez, Pau, Miquel Llacuna i Alemany – La recerca dels traç 1915-1967. Ajuntament d’Igualada, Igualada, 201
-Llacuna i Ortínez, Pau, Itineraris per Igualada-El nucli antic i el Rec. Volum 1. Ajuntament d’Igualada-Òmnium Cultural. Igualada, 1995
-Miret i Solé, Ma. Teresa-Marta Vives i Sabaté, L’Arquitecte Colomer, Ignasi Colomer i Oms (1878-1967). Catàleg de l’exposició. Igualada, 2008
Per veure més fotografies ► Església de Santa Maria-Baptisteri- Interiorisme (fotogragies)
Passar a ► decoració 10
Tornar a ⏎ 1.3. Catàleg, fitxes tècniques i descripció de les decoracions
[1] Informació extreta de El meu Catàleg. Original que es trova en el fons Ignasi Colomer.ACAN- Fons Ignasi Colomer i Oms. núm. 129. – L’any 1965 l’arxipreste Genís Padró va encarregat a Miquel Llacuna i Alemany l’adequació de l’espai que, respectant molt la intervenció d’Ignasi Colomer i Oms, va instal·lar una gran làmpada, la tapa de la pica, així com mobiliari divers. Edifici inclòs el Pla Especial de protecció del Patrimoni Arquitectònic /Catàleg de la Ciutat d’Igualada
[2] L’Alfa i l’Omega en el text original están escrites en majúscules gregues.