He trobat 32 entitats que tenen programes amb característiques modernistes, són: Apostolat de l’Oració, Archicofradía de la Guardia de Honor del Sagrado Corazón de Jesús, Arxiconfraria Teresiana d’Igualada, Arxiprestat de Santa Maria, Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, Bandera Negra, Casino Igualada, Centre Moral i Instructiu de Sant Josep, Centre Republicà, Centre Tradicionalista, Centro Gremial, Cercle Mercantil Industrial i Agrícola, Confraria del Roser, Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Escoles Pies, Escuela Nacional de Niñas, Esquerra Catalana, Festa Cívica, Festa de la Caritat, Foment de la Sardana/Aplec de la Sardana, Gremi de Carreters, Grup Joventut, Hermanos Maristas, Joventut Filharmònica[1], Joventut Nacionalista, Joventut Seràfica d’Igualada, Joventut Tradicionalista, La Llàntia, Orfeó del Noya, Parròquia de la Soledat, Sociedad de Cazadores i Terç Ordre V.O.T. de Sant Francesc[2].
Dins aquetes 32 entitats en podem trobar de socials, religioses, polítiques, educatives, etc. Un ampli ventall que demostra una vegada més que el modernisme, per mitjà de les arts gràfiques, va entrar en tots els estaments cívic-socials de la ciutat.
Cronològicament el període que abasta és molt ampli. Els primers indicis estan a finals del segle XIX en un programa de l’Ateneu, i els últims, amb una utilització ja molt esporàdica d’orles i detalls, a finals dels anys vint del mateix segle.
El caràcter modernista els ve donat per la utilització de les orles i les tipografies. També en alguns casos, molts menys, la utilització de la il·lustració. Tant de les orles com de les il·lustracions es van repetint els mateixos models al llarg dels anys. Recordar una vegada més que l’elecció dels caràcter modernistes, eren segurament, més una voluntat de l’impressor que dels associats, fidels, militants o professorat de les diferents entitats.
En casos excepcionals, com poden ser les Festa Majors, els balls (carnets) o algun que altre fet extraordinari, hi ha una voluntat de fer un programa amb més qualitat, fugint full o del díptic, que són els formats més utilitzats.
En cada entitat s’hi poden trobar programes per a: carnaval, cinema, conferències, esports, Festa Major, concerts, teatre, balls, etc. El número d’exemplars catalogats, globalment, és abundant, passen dels tres-cents. El número d’exemplars de cada entitat varia segons els actes que van desenvolupar. L’entitat amb més exemplars catalogats amb diferència, com a conseqüència de la política d’arxiu que portava, és l’Ateneu Igualadí.
De les 32 entitats analitzaré amb més detall, per quantitat i qualitat, els programes de: L’Ateneu Igualadí, el Centre Catòlic d’Obrers, el Centre Moral i Instructiu de Sant Josep, i el Cercle Mercantil. Totes aquetes entitats són de caire social i van marcar l’activitat ciutadana d’Igualada de l’època. Això no vol dir que la resta d’entitats no fossin importants, totes van tenir el seu pes en els seu sector d’activitat, però la escassa quantitat i qualitat de la majoria dels seus impresos conservats no les fan destacar.
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Com ja he dit l’Ateneu Igualadí tenia una fecunda vida social, cultural i educativa que repercutirà en l’edició de gran diversitat i quantitat de programes.
D’aquesta entitat he catalogat 144 programes corresponents a: Festa Major, concerts, cinema, teatre, carnets de ball, conferències, etc.
Tots aquets programes presenten una diversitat de formes: llibret, tríptic, un sol full, etc. La immensa majoria estan impresos per la Impremta Abadal i en els últims anys per la Impremta Codorniu-Miranda. Un fet a destacar és que no hi ha cap programa de la Impremta Poncell, lligada com recordem, a formacions i entitats de caire conservador i religiós.
Els programes de l’Ateneu abasten un període que va des de finals del XIX, amb la utilització d’alguna tipografia o caplletra de formes corbes, fins l’any 1929. Des dels inicis fins el 1912, tots els impresos estan fets per la Impremta Abadal[3]. A partir del 1912 entrarà la Impremta Codorniu-Miranda.
Molts del programes són senzills, simplement tipogràfics i adornats amb orles de tipus floral[4]. Els formats i el color varien. Si parlem del programes de cinema o teatre, tendeixen a tenir un format allargassat amb papers de colors bastant estridents com grocs, verds, liles i vermells, que s’utilitzen sense un ordre determinat i fins i tot d’un mateix acte se’n podem trobar d’editats amb papers de diferents colors. En canvi si parlem dels programes per a conferències el paper sempre és de color clar[5]. Els programes de música o concerts són una barreja entre els que se semblen més als de teatre o cinema i els que segueixen la línia de les conferències. Tots tenen en comú la gran diversitat de tipografies en un mateix programa, que pot arribar a semblar un mostrari. Quasi sempre estan impresos en tinta negra.
Tant si el programes són impresos per la Impremta Abadal, com per la Impremta Codorniu-Miranda el tipus de lletra més utilitzat per als títols i els textos destacats és la Grotesca Fantasía de la foneria Neufville. Una de les diferències entre les dues impremtes és la utilització de il·lustracions, que la majoria són de la Impremta Codorniu-Miranda.
Per la seva singularitat cal destacar dos tipus de programes, el de la Festa Major i els dels balls (carnets de ball)[6].
De programes de Festa Major en catalogo 9 corresponents als anys: 1904, 1905, 1908, 1912, 1914, 1916, 1920, 1922 i 1928. De tots aquests anys, el que presenta unes característiques d’un modernisme més eufòric és el primer de l’any 1904. És allargat en forma díptic amb una coberta totalment asimètrica amb una il·lustració gofrada d’unes hi ha fulles de plataner.
A partir d‘aquest any els programes de Festa Major presenten unes característiques molt semblants. Tenen forma de llibret, apaïsats, amb composicions simètriques, on la utilització de la tipografia, Grotesca Fantasía, i les orles en són els trets diferencials.
Pel que fa als programes de balls (carnets de ball) en catalogo 5, corresponents als anys: 1907, 1908, 1912, 1916 i 1918. El més significatiu és el de l’any 1908, un díptic allargat amb una composició asimètrica que presenta un gofrat amb unes flors i uns ocells i que utilitza la tipografia Grotesca Fantasía i orla en forma cigne de la foneria Neufville, també la tipografia Fantasía Hispano Americana de la foneria d’Antonio López. Tot els programes de balls tenen en comú, a excepció del primer de l’any 1907, que són díptics, amb una portada gofrada.
Centre Catòlic d’Obrers
Del Centre Catòlic d’Obrers trobo tant programes de concerts i Festa Major, com de diades especials i commemoratives. També hi ha el de la inauguració de les reformes de l’entitat (1912).
En total són 16 programes que van, majoritàriament del 1902 al 1909, tot i que esporàdicament encara utilitza caràcter modernistes en alguns exemplars fins el 1929.
Tots els programes, excepte els del 1909 i 1912, són impresos per la Impremta Poncell, els altres dos per la Impremta Puget.
Pel fet que la majoria de programes fossin impresos per la Impremta Poncell, fa que les tipografies utilitzades i les orles siguin les de la foneria de Paolo Albé & Figlio, tot i que també s’hi troba comunament la Grotesca Modernista de la foneria Antonio López.
Els programes més significatius, són els de la Festa Major. Catalogo els dels anys: 1902, 1904, 1905, 1906, 1907. Tots del primer decenni. A excepció del de l’any 1906, tenen forma de llibret amb la portada gofrada amb decoracions geomètriques i florals. El més significatiu és el de l’any 1907, un llibret apaïsat amb coberta i vuit pàgines. La coberta amb cartonet de color vermell té unes orles gofrades florals i geomètriques d’estil Secessió amb fons daurat. Utilitza la tipografia tipus Grotesca Fantasía i orles florals Serie LV de la foneria Paolo Albé & Figlio i Grotesca Modernista i Gótico Incunable Antiguo de la foneria Antonio López.
Globalment els programes del Centre Catòlic d’Obrers tenen unes composicions més reposades.
Centre Moral i Instructius de Sant Josep
El Centre Moral i Instructiu de Sant Josep va ser una escissió del Centre Catòlic d’Obrers. Va tenir una vida relativament curta, ja que pocs anys després de l’escissió es van tornar a fusionar.
D’aquesta entitat en trobo 7 programes corresponents a la celebració de les festes de sant Josep, vetllades literàries-musicals, programes de Festa Major, i dos d’actes excepcionals com són la celebració d’uns jocs florals i l’estrena del penó de l’entitat.
Entre tots aquets impresos d’aquesta entitat hi tenim un dels programes més icònics del modernisme igualadí. És el dels Jocs Florals de l’any 1904. Es tracta d’un díptic amb una composició asimètrica d’estil oriental. Utilitza la tipografia tipus Grotesca Fantasía, una caplletra de la sèrie Caratteri Fantasía de la foneria Paolo Albé & Figlio i la Tipografia Gótico Incunable Antiguo de la foneria Antonio López. A la part baixa una fotografia panoràmica de la ciutat.
L’altre programa, també d’un acte excepcional, és el que serveix per anunciar el actes per a l’estrena del penó de l’entitat. Utilitza tipografies i orles de la foneria de Paolo Albé & Figlio, però realment el més important d’aquest programa, és que ens permet veure (amb fotografia) les característiques modernistes del penó una de les poques peces d’art tèxtil modernista d’Igualada.
De programes de Festa Major en trobo dos corresponents a l’any 1905 i 1906. El que té unes característiques més singulars és el corresponent a l’any 1906. Es tracta d’un díptic que té una composició totalment asimètrica. A la portada hi ha una il·lustració floral que ocupa el cantó dret, amb unes llargues tiges ondulades estil Art Nouveau. Pel nom de l’entitat utilitza la tipografia tipus Grotesca Fantasía, i pel text d’invitació al actes la tipografia Grotesca Modernista de la foneria Antonio López. A l’interior la composició és simètrica amb una l’orla floral perimetral, per al text utilitza la tipografia Grotesca Modernista de la foneria Antonio López.
En conjunt els programes, els pocs que tenim d’aquesta entitat, tenen unes composicions agosarades, pertanyen a un modernismes eufòric, amb una clara influència Art Nouveau. Cal recordar que la vida associativa del Centre Moral i Instructiu de Sant Josep es va desenvolupar en el primer decenni del segle XX, anys que corresponen al moment àlgid del modernisme a Igualada.
Cercle Mercantil Industrial i Agrícola
Tot i tenir una forta activitat social, del centre Mercantil Industrial i Agrícola es conserven pocs programes.
En total catalogo 6 exemplars, del que 3 són de Festa Major Festa Major, corresponents als anys 1901, 1902 i 1910, i 3 carnets de ball corresponents als anys 1903, 1905 i 1910.
Pràcticament tots els impresos són fets en la Impremta Abadal. Aquest fet ens deixa entreveure un fet significatiu pel que fa als sectors socials i les impremtes. He dit que la Impremta Poncell era la principal subministradora pel que fa a les entitats conservadores i religioses. En el cas del Mercantil, tot i ser l’entitat burgesa per excel·lència d’Igualada, utilitza la Impremta Abadal, la impremta més utilitzada per les entitats i col·lectius obrers i d’esquerres. Aquest fet pot significar que la línia divisòria no es trobava tant en les idees de caràcter social o polític sinó en les religioses.
Dels impresos catalogats, els més significatius són el carnets de ball. Tots en format llibret, petits, amb portada gofrada i decoració floral. Evidentment tots tres són trets de mostrari de catàleg i personalitzats per la impremta.
El que correspon a l’any 1910 és un díptic que Portada: té una il·lustració floral gofrada asimètrica que representa un lliri amb les tiges i les fulles de formes corbes d’estil Art Nouveau, l’interior en canvi presenta unes orles florals geometritzades estil Secessió que envolten i divideixen el text.
Conclusions
Com a primera conclusions de l’apartat de programes, el que té més exemplars pel que fa al petit imprès, no seria una gran disbarat afirmar que quasi totes les entitats igualadines en algun moment o altre van imprimir el seu programa en característiques modernistes.
Una segona conclusió, comú en els programes, són les portades gofrades, que ens permeten veure com s’evoluciona estil a la ciutat, des de plantejaments més Arts Nouveau a formes més geometritzades tipus Secessió.
L’orla ocupa un lloc important en la seva decoració. La diversitat de formes serà l’element compositiu que marcarà la tendència i l’evolució de l’estil en el panorama local.
Passar a ►9. 11. Programes oficials de Festa Major
Tornar a ⏎ 9.1. El petit imprès modernista a Igualada
Per a més informació veure: Annex 1 Catàleg d’elements gràfics – Institucions i associacions
[1] En l’original està escrit com Filarmónica (Els textos dels programes són en català)
[2] Veure: Annex 1: Catàleg d’elements gràfics – Institucions i associacions
[3] Aquí cal fer l’excepció d’alguns impresos fets o portats des de Barcelona.
[4] Com els descrits per Eliseo Trenc, Les arts gràfiques modernistes a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques a Barcelona, Barcelona, 1977, p. 182
[5] Cal tenir present que l’envelliment del paper fa que sigui difícil dir si l’original era blanc o color crema.
[6] També es pot parlar de programes editats per a la commemoració de la batalla del Bruc, encara que no molt significatius