Les marques i escuts són aquells elements gràfics creats per distingir una entitat, associació o institució.
En total a Igualada en aquest període se’n van dissenyar 25, de les que 16 són entitats cíviques, 4 institucions i 5 empreses. Les 25 marques s’agrupen del dos blocs, les tipogràfiques, de les que en trobo 9 i les que tenen il·lustració, que en trobo 16.
Les tipogràfiques estan situades a la part superior esquerra com a capçalera d’un paper de carta. Generalment estan resoltes amb la tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville, és el cas de la Sociedad de Obreros Curtidores (1904) i de l’Ajuntament d’Igualada (1907). També podem trobar la Grotesca Modernista de la foneria Antonio López, com en el document del Centro Gremial (1911). Un cas a part és la marca de la Junta de l’Hospital d’Igualada (1914) confeccionat a partir de caplletres de la foneria Neufville i la Tipografia Fantasía Hispano Americana de la foneria Antonio López.
En les il·lustrades hi ha més varietat de composició. Entre elles hi trobem les marques d’impremta i els escuts d’entitats socials. La forma predominant és la circular, amb una imatge central que està envoltada de decoració i lletres. Tot i així en alguns casos, com l’escut de la Cámara Agrícola de Igualada y su Comarca(1912) i el de l’Ateneu Igualadí (1914), trenquen aquest esquema i tenen una composició més poligonal.
D’algunes de les marques il·lustrades en sabem els autors. Així d’en Pere Borràs i Estruc, en són la de l’Orfeó del Noya (1910), la de la Cámara Agrícola de Igualada y su Comarca (1912), l’escut de l’Ateneu Igualadí (1914), la de l’Asociación de Propietarios de Fincas Urbanas-Igualada (1915) i la de la Caixa d’Estalvis d’Igualada (1918). De Joaquim Renart i García és la marca de la Impremta Poncell una filigrana que junt amb el de l’Ateneu Igualadí són els dos exponents més clars de marques modernistes a Igualada.
Alexandre Cardonets i Cazorla és l’autor d’una de les dues marques que va utilitzar la comissió de les Festes del Centenari de la Jornada del Bruc (1908). Té una composició que trenca amb les formes circulars encara que no tant agosarat com en altres marques.
Per últim, hi ha dues marques que tenen una composició allargada. Els elements que he trobat no són impresos, sinó estampacions de segells de goma d’autentificació de documents. El primer pertany a la Joventut Conservadora (1912) amb unes decoracions lineals al voltant del nom de l’associació, mentre que el segon, estampat en un document del Gremio de Expendedores de Tocino (1930) té una decoració lineal i floral que emmarca el nom del gremi i el dibuix d’un porc.
Temporalment la primera marca la trobo en un document del 1904 i la última del 1930, tot i que cal dir que els anys citats corresponen al primer document localitzat amb la marca, pel que pot ser, que en alguns casos, la marca sigui anterior al any citat en aquest estudi. La majoria de les marques són anterior al 1920, sols dues la de l’Esquerra Catalana d’Igualada (1923) i la del Gremio de Expendedores de Tocino (1930), són posterior a aquesta data.
Passar a ►5.2. Relació per ordre cronològic de les entintas, institucions i empreses amb marques modernistes