| Edita: Alcaldía Constitucional de Igualada |
| Reglamento para el Servicio de Higiene especial y vigilancia de la prostitución |
| Igualada, 1904 |
| Establecimiento Tipográfico de Nicolás Poncell |
| Coberta + 12 pàgines |
| 219×145 mm. |
| Tota la publicació: 1 Tinta (Negra) |
| Relligat amb grapa |
| ACAN – Petit Imprès 35 Adm. Pública Ajuntament |
Característiques: Coberta i interior: Paper de color salmó amb el text compacte. Tipografia tipus Grotesca Fantasía i Grotesca Modernista de la foneria Antonio López.
| Edita: Ayuntamiento Constitucional de Igualada |
| Empréstito de 150.000 pesetas |
| Igualada, 1904 |
| Tipografía de la Viuda de M. Abadal |
| Coberta + 16 pàgines |
| Tota la publicació: 1 Tinta (Negra) |
| 206×150 mm. |
| Relligat amb grapa |
| ACAN – Petit Imprès Administració Local-Ajuntament |
Característiques: Coberta i interior: Coberta de paper de color salmó. Tipografia Grostesca Fantasía de la foneria Neufville i Fantasía Hispano Americana de la foneria Antonio López.
| -Edita: Centre Autonomista |
| Estatuts |
| Igualada, 1904 |
| Tipografia Viuda de M. Abadal |
| Coberta + 8 pàgines |
| 205×130 mm. |
| Coberta: 3 Tintes (Vermella, groga i negra) |
| Relligat amb grapa |
| ACAN – AMI Lligall 1906/A (Sociedades) – AMI 545 |
Característiques: Coberta: L’escut d’Igualada centrat amb un fons de la senyera a color. El nom de l’entitat amb tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville. Interior: Caplletra i tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville i Fantasía Hispano Americana de la foneria Antonio López.
| -Autor: Pau Salvat i Espasa |
| L’Instrucció y l’Educació baix el punt de vista social |
| Ateneu Igualadí de la Classe Obrera |
| Impremta de la Vídua de M. Abadal |
| Coberta + 31 pàgines |
| Coberta: 2 Tintes (Vermella i or) |
| Interior: 1 tinta (Negra) |
| 205×135 mm. |
| Relligat amb grapa |
| BCI – Fons local – núm 0 Folklore – Associacions /Ateneu Igualada |
Història: És la transcripció de la conferència que va fer Pau Salvat i Espasa[1] en motiu del 40è aniversari de la fundació de l’Ateneu, el 24 d’agost de 1903.
Característiques: Coberta: Cartonet de color gris. Tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville. Interior: Té una estructura de text compacte. Tipografia Grotesca Fantasía i orla Viñas de la foneria Neufville.
| -Edita: Ayuntamiento de Igualada |
| Reglamento para su régimen interior |
| Impremta de la Viuda de M. Abadal |
| Igualada 1905 |
| Coberta + 16 pàgines |
| 206×150 mm. |
| Coberta: 1 Tinta (Vermella) |
| Interior: 1 tinta (Negra) |
| Relligat amb grapa |
| ACAN – Petit Imprès Administració Local-Ajuntament |
Característiques: Coberta: Cartonet de color rosat[2]. Tipografía Grotesca Fantasía de la foneria Neufville i Fantasía Hispano Americanade la foneria Antonio López.
| -Edita: Ayuntamiento Constitucional de Igualada |
| Proyecto de Empréstito de 110.000 pesetas |
| Igualada, 1909 |
| Imprenta de la Viuda de M. Abadal |
| Coberta + 16 pàgines |
| 210×150 mm. |
| Tota la publicació: 1 Tinta (Negra) |
| Relligat amb grapa |
| ACAN – Petit Imprès Administració Local-Ajuntament |
Característiques: Interior: Té una estructura de text compacte. Tipografia Grostesca Fantasía de la foneria Neufville. Caplletra i tipografia Fantasía Hispano Americana de la foneria Antonio López.
| -Autor: Luis de Zulueta[3] |
| El Alma de la Escuela |
| Ateneu Igualadí de la Classe Obrera |
| Igualada, 1910 |
| Impremta de la Vídua de M. Abadal |
| Coberta + 23 pàgines |
| Coberta: 1 Tinta (Vermella) |
| Interior: 1 Tinta (Negra) |
| 200×135 mm. |
| Relligat amb grapa |
| BCI – Fons local – núm 0 Folklore – Associacions /Ateneu Igualadí |
Història: És la transcripció de la conferència que va fer Luís de Zulueta en motiu del 47è aniversari de la fundació de l’Ateneu Igualadí l’any 1910.
Característiques: Interior: Té una estructura de text compacte. Tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville i la tipografia Fantasía Hispano–Americana de la foneria Antonio López.
| -Edita: La Económica |
| Memória Llegida en la Junta General de socis de l’Económica |
| Igualada, 1910 |
| Tip. De la Vídua de M. Abadal |
| Coberta + 8 pàgines |
| 215×135 mm. |
| Tota la publicació: 1 Tinta (Negra) |
| Relligat amb grapa |
| BCI – Fons local – núm. 33 Economia/Cooperatives/La Económica |
Característiques: Interior: Té una estructura de text compacte. Tipografia Grotesca Fantasía de la foneria Neufville. Caplletra
| Edita: Sindicat de Vinyaters d’Igualada |
| Memòria inventari-balanç |
| Igualada, 1925 |
| Impremta Abadal |
| Coberta + 16 pàgines |
| 206×110 mm. |
| Tota la publicació: 1 Tinta (Negra) |
| Relligat amb grapa |
| BCI – Fons local – núm. 33 Economia/Sindicats/Sindicat Vinater Igualada |
Característiques: Coberta: El nom de l’entitat amb tipografia Grotesca Fantasía[4] de la foneria Neufville. Caplletra
Passar a ► 5. Marques
[1] Pau Salvat i Espasa era l’arquitecte municipal d’Igualada i qui va projectar el teatre de l’Ateneu.
[2] Es poden trobar exemplars en cartonets d’altres colors
[3] Luis de Zulueta i Escolano (1878-1964) El 1910 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid després d’ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i el 1910, després d’integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana fou elegit diputat per Barcelona. El 1912 fou nomenat Catedràtic d’Història de la Pedagogia a l’Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou elegit diputat per Madrid a les eleccions del 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Méxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l’Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou elegit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre de l’Estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín(1933-1934) i al Vaticà (1936). Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola, el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_de_Zulueta_i_Escolano consulta feta el juliol de 2021)
[4] Aquesta mateixa entitat utilitza aquesta lletra en les memòries del 1926 i 1928