El ressò que va tenir l’arquitectura modernista a la ciutat va perdurar durant alguns anys. Aquest fet no és exclusiu d’Igualada sinó que, com ja he dit al parlar de Josep Pausas i Coll, la continuació de l’estil com a rerefons va continuar durant anys, fins i tot bandejant altres corrents [1].
Si el període modernista acaba el 1920, el postmodernisme, amb una lànguida pervivència, arriba al 1931, any en què es comença a construir l’edifici de l’Asil del Sant Crist obra de Joan Rubió i Bellver. L’Asil és l’últim gran edifici d’inspiració modernista a la ciutat.
El període postmodernista, doncs, va des del 1921 al 1931, durant aquests anys es trobem detalls que es van repetint amb moltes construccions com, els balcons amb trencadís, portes amb sanefes o el més generalitzat, la utilització del totxo.
Passar a ► 4.2. Relació per ordre cronològic dels edificis que es poden considerar postmodernistes a Igualada
[1] Oriol Bohigas, L’arquitectura a Catalunya 1911-1921-El Noucentisme. Dins l’obra L’Art Català contemporani. Enric Jardí (Direcció). Edicions Proa. Barcelona, 1972