Els dibuixants i els il·lustradors que intervenen en el modernisme gràfic igualadí provenen, o bé de la pròpia ciutat o bé de Barcelona.
Per un general els autors locals són autodidactes, alguns més o menys ben relacionats amb ambients forans, però la majoria no sembla que tinguessin més projecció que la local. Evidentment d’aquest grups local cal fer les excepcions de dos artistes, Gaspar Camps i Junyent i Josep Campeny Santamaria, que sí que van tenir una projecció no sols a Barcelona sinó internacionalment.
Els que venen de Barcelona ho faran, en la seva majoria, il·lustrant la Història d’Igualada (1907-1908), alguns dels seus dibuixos tindran un cert impacte i s’aniran reutilitzant, com ja he assenyalat, al llarg dels anys en altres impresos i publicacions.Els artistes que intervenen en la Història d’Igualada aporten tres tipus d’il·lustracions, unes més realistes, altres més decorativistes i un exemple de simbolisme de la mà d’Alexandre de Riquer I Ynglada. A tots aquests autors, que entronquen amb els corrents del Cercle artístic de Sant Lluc hi hem d’afegir els germans Renart que van col·laborar molt estretament amb l’impressor Nicolau Poncell, propietari de la Impremta Poncell, persona molt relacionada al sector més conservador de la ciutat. No és d’estranyar, doncs, que siguin els artistes al voltant del Cercle Artístic de Sant Lluc els que estiguin present en el panorama local, ja que el Cercle representa l’ala dreta del Modernisme català[1].
Passar a ►10.2. Autora que intervenen en el modernisme gràfic
[1] Enric Jardí, El Simbolismo y el Arte Nouveau (Dins el llibre: Mackintosh, Astair). Editorial Labor, Barcelona 1975, p. 64. Aquesta idea -el cercle artístic de Sant Lluc com a modernisme d’ala dreta- la reafirma en la revista Serra d’Or núm. 99, Abril 1976