La vida de les arts gràfiques a Igualada comença, com ja he dit, el 1832[1] ; amb la instal·lació de la impremta de Joaquim Abadal i Casamitjana, la primera impremta a la ciutat.
Puc dir que en els seus inicis i fins i tot en el període que ara estudiem, la producció de les arts gràfiques és, com a Barcelona, una activitat professional familiar[2] encarrilada a cobrir les necessitats de la població. Els seus impresos no van tenir una projecció exterior, tot i així, van rebre les influències externes tant d’altres impremtes com d’artistes. Com en la resta del modernisme en general, les arts gràfiques, intenten un desplegament que no dissocia dos termes: arts i indústria[3].
A Igualada en el període que estudio hi trobem vuit impremtes: Impremta Abadal (1832); Impremta Jover (1843); Impremta Poncell (1882); Impremta Puget (1908); Impremta Codorniu Miranda-Moderna (1913); Impremta Miranda (1923); Impremta Bas (1928) i la Impremta Codorniu (1934).
A més de les impremtes igualadines, en els impresos modernistes, en trobo alguns que han estat realitzats per impremtes foranes, pràcticament totes de Barcelona, són programes escadussers.
Les impremtes foranes són, de Barcelona: Impremta Antonio López (1896); Impremta A. Guart (1900); Impremta Borrell (1903); Impremta Tobella-Costa (1903); Impremta Xalafeira (1904); Impremta Elzeviriana (1907); Impremta Julià Dòria (1910); Estamperia d’Eugeni Subirana (1907); Impremta Valls i Borràs (1912); Imptemta Gibert i Vives (1916); Impremta Inglesa (1917); Impremta Bofarull (1927). De València: Impremta J Ortega (1906) i de Reus: Impremta T. Fernando (1915); Friedícula /Empresa Alemanya amb seu a Barcelona.
De les vuit impremtes igualadines, la Jover i la Bas, no va utilitzar caràcters modernistes, la resta totes. La Impremta Miranda i la Impremta Codorniu surten, com veurem tot seguit, de l’escissió de la Codorniu-Miranda també anomenada Moderna.
De les sis impremtes modernistes locals, hi ha clarament dos blocs, un format per les impremtes Abadal i Poncell que tenen la majoria d’impresos i els més importants i un segon grup format per la resta d’impremtes amb exemplars amb característiques modernismes més esporàdics.
Impremta Abadal
El primer impressor que s’estableix a Igualada és Joaquim Abadal i Casamitjana, l’any 1832 en un local a l’actual rambla Nova, 33.
La nissaga d’impressor Abadal provenia de Moià, des d’on es van escampar per Catalunya. Es van traslladar a Manresa, Barcelona, Puigcerdà i Mataró. De Moià i Manresa és d’on surt la línia familiar que s’implanta a Igualada[4].
L’any 1868 es trasllada a la rambla de Sant Isidre, 21, i el 1879 a la mateixa rambla però al número 7, lloc on va estar fins que pels voltants del anys setanta del segle XX que es va traslladar al passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 20, ja amb el nom de Gràfiques Florensa[5].
Aquesta impremta al llarg dels anys va tenir diferents propietaris: Joaquim Abadal i Casamitjana del 1832, any de l’establiment, fins al 1858; Elisabet Casalius (Viuda de Joaquin Abadal) del 1858 al 1874; Elisabet Casalius i Mariano Abadal i Casalius (Viuda e hijo de Joaquin Abadal) del 1875 al 1879; Mariano Abadal i Casalius del 1879 al 1902; Amália Orpí i Batlle (Viuda de Mariano Abadal) del 1903 al 1921; Emilià Abadal i Orpí de 1922 al 1932; Salvador Florensa i Torras a partir de l’any1933.
Tot i els diferents canvis de nom, en aquest treball, quan esmento aquesta impremta sempre utilitzo el genèric: Impremta Abadal
Joaquin Abadal Casamitjana[6]
Joaquim Abadal i Casamitjana (Mataró 1784- Igualada 1858). Estava casat amb Elisabet Casalius (Mataró ? – Igualada 1879[7]). 1832 s’intal.la a Igualada procedent de Puigcerdà [8].
Viuda de Joaquim Abadal[9]
Elisabet Casalius viuda Abadal. Després de la mort de Joaquim Abadal (1858) continua la impremta a nom de Vda. de Joaquim Abadal. Aquest nom consta a les matrícules industrials de 1868[10], En aquest any la impremta esta situada al núm. 21 de la Rambla (Rambla Sant Isidre)[11]. Tot i anar al nom de la mare, sembla ser, que al morir al pare el primogènit, Joan Abadal i Casalius[13], que treballava a Barcelona de gravador xilògraf, va venir a Igualada per fer-se càrrec de la empresa. A partir de 1862 ja torna a ser a Barcelona hi té un taller al carrer Tapineria, 32[13].
L’empresa continuà amb el nom de Viuda e hijo de Joaquin Abadal[14]entre el 1875[15] i 1879[16]. En aquest cas el fill ja no és el primogènit sinó el segon, Marià Abadal i Casalius (Igualada, 1840 – 1901)[17]. Aquest es va casar amb Amàlia Orpí i Batlle (1842-1922). Consta a les matrícules industrials com a impresor con prensa a mano[18] i és el que fa en canvi definitiu de ubicació de l’empresa a la rambla Sant Isidre, 7 (1890) amb sortida al carrer del Clos 8[19] .
Amàlia Orpí i Batlle continua amb la empresa amb el nom oficial de Vídua de Mariano Abadal[20] . L’any 1911 declara a les matrícules industrials: 3 màquines “minerva” [21].
Emilià [22] Abadal i Orpí (1872 – 1954) fill del Marià Abadal i de l’Amàlia Orpi, es va casar amb Celestina Bedós i Arnal (1879-1962), va tenir quatre fills: Arcadi, Emilià, Delfina i Conxita. L’any 1923 es fa càrrec de nominalment l’empresa[23], tot i que regentava el negoci des de 1897[24]. En morir Emilià Abadal, l’empresa passa a estar regentada pel seu gendre Salvador Florensa i Torras[25] i es produeix el canvi de nom per Gràfiques Florensa l’any 1934[26].
Si bé en els seus inicis foren sobretot editors-impressors d’obres per a l’ensenyament: llibres d’aritmètica, taules, ortografia, també van imprimir llibres religiosos i goigs[27], en aquest estudi veurem com, en el anys que abasten el modernisme, la gran producció que surt dels seus tallers és de petit imprès. Les influències són alemanyes amb les tipologies i orles de la foneria Neufville. La majoria d’impresos catalogats i analitzats pertanyen a l’Ateneu Igualadí i a entitats lligades al món obrer i a d’esquerres de la ciutat.
D’aquesta impremta tenim, pel que respecta a les publicacions periòdiques, les revistes Alboradas, Patria i l’Ateneu. Pel que fa al petit imprès, les característiques modernistes bàsicament les trobem en la utilització de tipografies, orles i algun que altra il·lustració de recurs, també amb filigranes repujades. La màxima activitat modernista d’aquesta impremta coincideix en el primer decenni del segle XX.
Impremta Poncell
Nicolau Poncell i Sitjes (Mallorca 1854-Igualada 1940) s’intal.la a Igualada l’any 1882 al carrer de Santa Maria, 5. Es va casar amb Josefa Martí i Rodó i van tenir sis fills: Antònia, Ramon, Manuel, Teresa, Josefa i Antoni. Consta a les matrícules industrials dels anys 1882-1883 com a impresor con prensa a mano[28]. L’any 1915 declara que té una minerva[29] . Ja en el 1914 es traslladen a un local del carrer de Caresmar (Avui Galícia). L’any 1916 consten ja dues màquines d’imprimir i una minerva [30] . Entre el 1921-1922 la impremta la trobem ja al passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, 35 [31], tot i que l’edifici del Passeig es construeix l’any 1917.
A Nicolau Poncell i Sitges el va succeir Ramon Poncell i Martí (Igualada 1887- Barcelona 1926)[32]. Al morir en Ramon el seu germà Antoni (Igualada 1899-1997), torna de França, on treballava d’impressor i es fa càrrec de la impremta[33].
De la impremta Poncell en surten els gran impresos modernistes d’Igualada, així com la majoria de les publicacions periòdiques. En el fons de Nicolau Poncell hi ha un catàleg: Schriften und Zierat J.G. Schelter & Giescke de Leipzig (Las fuentes y los adornos de JG Schelter y Giesecke, fundición, Leipzig) tot i que la majoria de tipografies i orles utilitzades per aquesta impremta eren del catàleg de Paolo Albé & Figlio de Milà. La majoria dels seus impresos són d’entitats i publicacions lligades a formacions d’església. La impremta Poncell va acabar la seva activitat l’any 1980.
D’aquest tallers són els programes de Festa Major modernistes més significatius. També publicacions periòdiques com Stelo Kataluna, Sometent, Nova Llevor i la Zapatería Práctica. També surten de la Impremta Poncell els petits impresos més característics , com el Butlletí de la Cámara Agrícola Oficial de Igualada y su Comarca, el díptic dels Jocs Florals del Centre Moral i Instructiu de Sant Josep , i moltes de les participacions i recordatoris tant de primera comunió com de defunció que he catalogat.
La Impremta Poncell comptà amb col·laboradors important dins la il·lustració modernista com els germans Renart, Gaspar Camps, Canibell o Pahissa. De molts d’ells reutilitza les il·lustracions de la Història d’Igualada editada en aquells anys. L’artista Joaquim Renart i García és l’autor de la marca de la impremta.
Impremta Puget
En Montserrat Puget i Rodríguez [34] s’instal·la a Igualada l’any 1908 al carrer del Teatre, 7 (avui carrer de Garcia Fossas). En aquell moment declara tenir una imprenta prensa a mano[35].
L’any 1919 es trasllada a la Rambla Canalejas, 28 (avui rambla Nova) [36]. Ja en el 1924-1925 declara a les matrícules industrials una máquina de imprimir i una màquina Minerva[37] .
Pràcticament totes les manifestacions modernistes que trobem d’aquesta impremta daten de 1908 i molt centrada en el periòdic El Estandarte , on hi han hi ha tipografia del tipus Cleopatra i orles Gracias Cañas de la casa Neufville.
Impremta Codorniu y Miranda – La Moderna
Els propietaris Francesc Codorniu i Bernadas – Josep Miranda i Vives, s’instal·len a la rambla de Sant Pere Màrtir, 19 (Avui rambla del General Vives) amb una maquinària Minerva[38].
El 1923-1924 la societat se separa. La impremta Miranda i es queda el nom de la Moderna [39], marca que s’utilitzava esporàdicament tant en l’etapa de la societat Cordorniu-Miranda com quan es dissol la societat[40].
Impremta Miranda
L’any 1923, un cop separada la societat Codorniu-Miranda, la Impremta Miranda, que era propietat José Miranda Vives[41], es queda a la rambla de Sant Pere Màrtir, 19 fins el 1934 que es trasllada a la rambla de Sant Isidre, 18 [42].
L’any 1924-1925 declara a les matrícules Industrials una Máquina Minerva[43] i el 1925-1926 una máquina imprimir 1000 hojas – una máquina Minerva[44].
Impremta Codorniu
Francisco Codorniu i Bernades[45] un cop separat de la societat Cordorniu-Miranda, obre una botiga d’objectes d’escriptori, l’any 1932, a la rambla del General Vives, 25[46]. El 1934 està donat d’alta com impressor[47].
Tant la Impremta Codorniu Miranda com les impremtes sorgides de la dissolució de la societat, utilitzaran els caràcters modernistes, com a conseqüència dels anys de fundació, amb un cert retard, tant pel que fa al corrent general, com pels anys analitzats a Igualada. D’aquesta impremta són les publicacions periòdiques com La Xaranga i L’Igualadí en la seva tercera època.
Passar a ► 1.2. Impremtes foranes
[1] Ignasi Colomer. Xilografies de Ca l’ Abadal. Obra inedita dipositada a l’ACAN.
[2] Eliseo Trenc i Ballester, Les arts gràfiques de l’época modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p. XV
[3] Eliseo Trenc i Ballester, Les arts gràfiques de l’época modernista a Barcelona. Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, Barcelona, 1977, p. 1
[4] Ignasi Colomer, Les Xilografies de Ca l’Abadal. Obra Inèdita dipositada a l’ACAN.
[5] Antoni Dalmau, M. Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada –Nomenclator i historia. Revista Igualada, Igualada, 2020, p.366
[6] Nom que consta a les Matrícules Industrials
[7] ACAN- Óbits Top.2093
[8] Maria Antònia Bisbal i Cendra, La impremta a Igualada. Miscellanea Aqualatensia/3. CECI. Igualada 1983. pàg. 292
[9] Nom que consta a les Matrícules Industrials
[10] Entre 1855 i 1868 no hi han matrícules industrials
[11] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1868. Núm. 4958
[12] Joan Abadal Casalius. (Igualada – Àfrica?) Gravador xilògraf. Fill de l’impressor originari de Mataró, Joaquim Abadal Casamitjana, que va desenvolupar la seva activitat a Puigcerdà i a partir de 1832 a Igualada. Joan Abadal va treballar en el taller del seu pare fins a 1850 per després establir-se pel seu compte, situant els seus propis tallers al carrer Mirallers i a partir de 1862 la seva fàbrica d’estampes al carrer Tapineria, 32 de Barcelona. Va participar en 1852 en l’Exposició d’Amics de les Belles Arts de Barcelona amb diversos gravats sobre boix. Residia al carrer Elisabeth, 4. En 1858 es localitza a París, moment en què se li concedeix un privilegi d’invenció, per deu anys, per un procediment per a fabricar segells, escuts d’armes, figures i altres objectes de material fos. Al voltant d’aquestes dates, tal com indica Fontbona, apareixen publicats diversos Goigs signats amb les inicials JA a Igualada atribuïts a aquest artista. En 1861 comercialitza un dipòsit de soldats de paper a Madrid a través del comerciant José María Marés a la plaça de l’Ordi, 69. En 1864 realitza la capçalera de la revista barcelonina La Vibora i el 1865 diversos gravats per el diari Un Tros de paper. Va realitzar així mateix gravats de dibuixos de Tomàs Padró. En 1869 es va veure implicat en negocis tèrbols, se l’empresona Barcelona. A la presó entaula amistat amb el també gravador i falsificador Gonzalo Cases Fontanals. Al costat de Gonzalo Casas va realitzar i va oferir uns medallons als generals Serrano, Prim i Topete on apareixen els seus busts retratats amb inscripcions al·lusives a la llibertat. Sembla ser que en 1873 va haver de fugir de Barcelona a causa un assumpte de falsificació per mitjà de gravat, de manera que va fugir a Cartagena sumant-se als cantonals revoltats i que a l’ésser posteriorment derrotats, va escapar de nou a Àfrica, sense que tinguem més notícies d’ell. (Font:http://www.fernandoalcolea.es/BIOGRAF-AS-DE-PINTORES-A/Joan-Abadal-Casalius/mobile/ – Consulta feta el gener de 2021)
[13] Gabriel Castellà, El centenari de la impremta a Igualada. Diari d’Igualada. 26 d’agost de 1932 núm. 370
[14] Nom que consta a les Matrícules industrials
[15] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1875-1876 núm. 4964
[16] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1875-1876 núm. 4967
[17] Nom que consta a les Matrícules industrials
[18] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1880-1881 Núm. 4969
[19] Gabriel Castellà, El centenari de la impremta a Igualada. Diari d’Igualada. 26 d’agost de 1932 núm. 370 – ACAN-AMI- Padró de 1890. Volum Rambla Foli 5
[20] Nom que consta a les Matrícules Industrials. ACAN – AMI. Matrícules industrials 1903 Núm. 4982
[21] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1911 núm. 4996
[22] En el registre de baptismes està inscrit com a Jerónimo, Emiliano, Joaquín i Ildefonso ACAN-API – Registre de baptismes 1872
[23] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1922-1923 núm.5008
[24] Gabriel Castellà, El centenari de la impremta a Igualada. Diari d’Igualada, 26 d’agost de 1932, núm. 370
[25] L’empresa no passa al fill hereu sinò a la filla
[26] ACAN-AMI Matrícules industrials 1934 núm. 5019
[27] Maria Antònia Bisbal i Cendra, La impremta a Igualada. Miscellanea Aqualatensia/3, CECI, Igualada, 1983, p. 292
[28] ACAN-AMI Matrícules industrials 1882-1883. núm. 4969
[29] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1903 núm. 5002
[30] Gabriel Castellà, El centenari de la impremta a Igualada. Diari d’Igualada, 23 d’agost de 1932, núm. 369 – en les Matrícules industrials no consta el canvi fins el 1916 . ACAN – AMI. Matrícules industrials 1916 núm. 5003
[31] ACAN-AMI Matrícules industrials 1921-1922. núm. 5007
[32] Maria Antònia Bisbal i Cendra, La impremta a Igualada. Miscellanea Aqualatensia/3, CECI, Igualada, 1983, p. 165
[33] Maria Antònia Bisbal i Cendra, La impremta a Igualada. Miscellanea Aqualatensia/3, CECI, Igualada, 1983, p. 164
[34] Nom que consta a les Matrícules industrials
[35] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1908 (esborrany) Núm. 4991 nota a mà com a donat d’alta. (Gabriel Castellà i Ignasi Colomer donen la data de 1907 tot i que no constà en les Matrícules Industrials)
[36] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1919 núm. 5005
[37] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1924-1925 núm. 5011
[38] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1913 núm. 4999 Consta amb el nom de Codorniu y Miranda (Gabriel Castellà i Ignasi Colomer dóna el 1912, tot i que el no consta en les Matrícules Industrials)
[39] Antoni Dalmau, Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada-Momenclàtor i historia. Revista d’Igualada, Igualada, 2020, p. 174
[40] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1923-1924 núm. 5010
[41] Nom que consta a les Matrícules industrials
[42] Antoni Dalmau, Teresa Miret, Marta Vives, Els carrers i les places d’Igualada-Momenclàtor i historia. Revista d’Igualada, Igualada, 2020, p. 174 dóna el canvi d’establiment l’any 1924, ti que a les Matrícules industrials no hi ha el canvi fins l’any 1934 (Núm. 5019).
[43] ACAN – AMI. Matrícules industrials 1924-1925 núm. 5011
[44] ACAN-AMI Matrícules Industrials 1925-1926. núm. 5012
[45] Nom que consta a les Matrícules industrials – ACAN-AMI Matrícules industrials 1932. núm. 5017
[46] En les Matricules industrials posa 29
[47] ACAN-AMI Matrícules industrials 1934. núm. 5019